El Matamors és el riu o la riera que travessa el municipi per la banda nord fins a desembocar al Terri, a l’altura de Borgonyà. Neix al collet de Cal Negre (Porqueres) i recull l’aigua d’indrets de Pujarnol, Porqueres i dels rierols que baixen de la serralada camosina.
Tot i que en èpoques de forta sequera el Matamors acostuma a no portar aigua, quan plou molt, o en moments d’aiguats forts, el seu cabal esdevé sobtat i perillosíssim.
La utilitat de l’aigua del Matamors, quan se n’ha disposat en el decurs del temps, ha estat molta. Antigament, va ser retinguda a una gran bassa per a fer funcionar durant molt de temps un petit molí a Can Milleres, i de sempre ha servit per regar els horts de la seva llera.
Tot i que durant anys va patir certs problemes de contaminació per abocaments de purins i aigües residuals, la riera ja s’ha recuperat i actualment presenta trams on el bosc de ribera i la riera tenen un aspecte fantàstic i hi podem gaudir d’espècies animals pròpies d’aquests ambients.
El nom del riu s’explica a partir d’un fet històric. Es diu que durant la dominació sarraïna hi va haver un atac dels invasors als cristians a un fondal anomenat “Salt d’en Vila”, situant en el pas del riu Matamors pel poblet de Pujarnol. Segons sembla, els sarraïns, amb una base a Puig Batallé (Camós), es van assabentar que aquest indret era un lloc de pas pels guerrers cristians que es resistien a l’esclavitud mahometana, i van reunir un contingent important d’homes per acabar amb ells. La seva sorpresa va ser la resistència dels cristians que van aconseguir una gloriosa victòria; de la desfeta dels sarraïns, es diu que l’aigua de la riera baixava plena de sang. Des d’aleshores el riu portà el nom de “Matamors” en memòria dels incomptables moros que perderen la vida en aquella jornada.
