L’església parroquial de Sant Vicenç s’albira de lluny estant. La seva inconfusible torre campanar de base quadrada amb grosses obertures per totes les cares li dona un aire entre torre de defensa i campanar amb funcions religioses.
L’església és d’origen romànic de nau única amb un absis poligonal al mur de llevant. A la façana principal, orientada a ponent, unes grans dovelles emmarquen la porta d’entrada principal. Sobre la porta, un petit rosetó central i emmarcat per una mena de guardapols. A tramuntana hi ha adossada la torre de base quadrada. S’hi accedeix per unes escales adossades al mur de l’església. La torre consta de dos pisos amb obertures d’arc de mig punt a cada façana.
L’any 1058, l’església va ser restituïda per la comtessa Ermessenda al bisbe Berenguer de Girona. A causa dels terratrèmols dels anys 1427 i 1428, l’església va patir diverses modificacions. Durant els segles XVII i XIX també s’hi van fer algunes modificacions a la seva estructura.
L’església no està mancada de llegenda, ja que s’explica que, primer, van començar a construir-la en un altre indret i no hi havia manera que les obres prosseguissin perquè, de nit, les eines desapareixien i sempre havien d’acabar recollint-les al lloc on avui s’alça el temple. Això va fer decidir definitivament a les autoritats eclesiàstiques a construir-la allà on està, considerant que és on el sant volia ser honorat.
Quasi adossada a l’església hi podem veure la rectoria. Una masia fortificada del segle XIII on és destacable la torre, possiblement la part més antiga, on es conserven dues finestres geminades d’arquets de punt rodó. En el seu origen va ser un mas fortificat de la baixa noblesa, es creu que era la residència dels cavallers del llinatge Camós.
